Principi de funcionament del díode (conductivitat directa, no{0}}conductivitat inversa)
Un díode de cristall és una unió ap-n formada per semiconductors de tipus p-i tipus n-. Es forma una capa de càrrega espacial als dos costats de la interfície i s'estableix un camp elèctric integrat-. Quan no s'aplica cap tensió externa, el corrent de difusió causat per la diferència de concentració del portador a través de la unió p-n i el corrent de deriva causat pel camp elèctric-incorporat són iguals, donant lloc a un estat d'equilibri elèctric. Quan s'aplica un biaix directe, l'efecte de cancel·lació mútua entre el camp elèctric extern i el camp elèctric integrat-augmenta el corrent de difusió dels portadors, provocant el corrent directe (la raó de la conductivitat). Quan s'aplica una polarització inversa, el camp elèctric extern i el camp elèctric integrat-s'enforteixen encara més, formant un corrent de saturació inversa I0 que és independent del valor de la tensió de polarització inversa dins d'un determinat rang de voltatge invers (per això no és-conductor).
Quan la tensió inversa aplicada és prou alta, la intensitat del camp elèctric a la capa de càrrega de l'espai de la unió p-n assoleix un valor crític, provocant un procés de multiplicació de portadors, generant un gran nombre de parells de forats d'electrons-i produint un corrent de ruptura inversa molt gran, conegut com a ruptura del díode.
